Senza luce nell palazzo!

Això de la cançoneta, venia, a que ahir vaig arribar a casa, cap allà les nou o deu de la nit, i feia realment por pujar les escales de ma casa perquè estava tot a fosques, l'entrada, el pati, les escales... Quan vaig entrar a ma casa tenia a Santina, Lorenza i Lara a la cuina tot ple de ciris i vinga la cançò. Em van dir això de que se'n havia anat la llum a la finca, i que l'any passat, passava "ogni mercoledi a l'stessa ora". Per a mi va ser molt més divertit que qualsevol altra nit amb llum i tele, perquè vam traure una marraixeta de vi sicilià i vam acabar cantant Bella ciao... Que era de les poques cançons que tenen tots els italans a la memòria colectiva, que jo sabera... La llum va tornar, i vam estar xarrant, i se'n va tornar a anar, aixi unes quantes vegades, fins que ja es va estabilitzar definitivament.
Abbiamo luce!