Una matina....

Em desperte el meu llit d'italiana mida, mire el despertador, mentre pense que han passat cinc minuts n'han passat quinze i intente afanyar-me. Pense també en quedar-me al llit, però aci tinc més ganes d'anar a classe que a València. A més al llit hauria d'aguantar el concert de clàxons que cada mati tinc al carrer de baix a partir de les 7.... Aixi que vaig directa al café! Prepare la cafetera, m'espere, i com que tarda vaig al bany o a l'habitaciò, i quan torne a la cuina ja s'ha cremat el café, i que faig? en prepare una altra de cafetera. Despres del desdejuni, vestir-me i eixes coses matinals que fem tots, em decidisc a anar a classe, sabent ja que arribaré tard. Al baixar la meua escala i exir al carrer em trobe sempre amb un mogollò de pubertosos desficiosos que s'estan pelant les classes de l'institut de davant de casa (liceo artistico), tots amb eixes carpetes gegants sentats pel carrer fumant cigarrets... Per arribar a la facultat, és una gran aventura d'esquivar cotxes, motos, carrets de la compra, iaies, carrets de xiquests, travessar carrers amples sense semàfors.... i quan arribe mitja hora tard a classe, la "profesoressa" encara no ha vingut!