Amor, amor...
Vaig fer aquest blog, perquè en partir el meu amor, em mancava alguna cosa, potser l'amor, i encara que sé que ell no té que entrar a vore el que escric, o potser si, pensava que ben segur m'arribaria l'amor en dosis de comentaris dels meus amics bloggaires... Ai, quines perles... I també tots aquells que no estan dins d'aquest cibermon son unes perles, que no vull discriminar... La cosa és que veramente mi manca il mio amore n'hi ha que vore, aquestes coses com son d'"acaparaores mentals". Amor, amor...
2 Comments:
L'AMOR EN LA DISTÀNCIA
Simplement t'estimo,
t'ho dic,
les estrelles em miren cauteloses,
contemplen el teu rostre,
la nit es contagia de la teva bellesa,
la matinada arriba amb tu, parlo amb el meu cor descobert,
esperant-te, reclamant el teu ser,
acaricio el fum de la meva cigarreta simulant siluetes teves,
m'aferro a tu, a la teva línia esvelta,
als teus ulls profunds, els teus llavis.
Es que no puc oblidar-te, imaginart-te...
Aquí estic, estimant la sinceritat de les teves mans,
només et vull dir quant t'enyoro.
Alonso López Miranda
Un poemeta boniquet des de los Madriles cap a Napoli!!!
Ai l'amor... tant d'amor que tot ho clarifica, com manca quan és lluny, però com plena saber que el portes ben endins, sempre amb tu... i el retrobament és encara més bonic i més intens cada vegada, encara que pensares que no era possible... :-)
Posta un commento
<< Home