Ja estic aci de nou, i no sé... no em sent estranya perquè ja tot em resulta familiar... però tampoc em sent molt normal. Vaig arribar ahir i encara no he eixit quasi de casa, molta de la gent amb qui més vaig encara no ha arribat i m’he de fer a la idea de que ara és ja moment d’estudiar per als exàmens que estan ja ací. També és estrany haver d’estudiar ací... i a més en italià.
M’he alegrat molt de vore a tots a Nadal, m’han passat les tres setmanes volant, sempre amb alguna cosa a fer, ja estic una altra vegada un poc sense rumb fixe en aquesta ciutat de caos i de soroll... La veritat és que només passejant sé que em sentiria molt millor, i que podria anar a visitar a algú. Però entre que fa fred i que m’he d’organitzar les coses, no em faig a la idea d’eixir. A més he perdut les claus i no sé on collons estan, així que m’hauré de fer una còpia. Què putada!
La veritat, és que escrivint açò m’he autoconvençut de que he d’eixir al carrer, si és que vull tenir un dia “normal” demà aixina aprofite per fer-me les còpies de les claus i em compre alguna cosa bona per a sopar.